Qui sóc?Sóc la Montse, tinc 38 anys, 2 fills i porto 15 anys de treball amb nens
Visc a Blancafort un preciós poblet d'uns 400 habitants de la Conca de Barberà, envoltat de camps i natura. Des de ben petita m'han agradat els nens i nenes, recordo quan a l'hora del pati demanava a la senyoreta de la guarderia per entrar a “ajudar-la”, jo m'estava allí amb els nens i nenes petits, m'agradava agafar-los a coll, de la maneta... |
El perquè de la Petita tribu després de sis anys a llars d'infants...
Després de treballar durant sis anys com a educadora a la Llar d'Infants m'he adonat que vull fer un gir a la meva professió, oferir la qualitat, el temps i l'espai adequat als més menuts. Reflexionant-ho amb les persones que més m'estimo, el meu company de viatge: el Jordi, les meves amistats; la Peta, la Lidia i la Sònia, les meves germanes i la meva família, decideixo que vull estar més a prop dels meus fills però sense deixar de treballar en el que a mi m'agrada, de la manera que a mi m'agrada, poquets infants, a casa meva, en el meu projecte: La Petita Tribu. De ben segur que sense el seu suport i la seva confiança aquest somni no hagués estat possible.
Després de treballar durant sis anys com a educadora a la Llar d'Infants m'he adonat que vull fer un gir a la meva professió, oferir la qualitat, el temps i l'espai adequat als més menuts. Reflexionant-ho amb les persones que més m'estimo, el meu company de viatge: el Jordi, les meves amistats; la Peta, la Lidia i la Sònia, les meves germanes i la meva família, decideixo que vull estar més a prop dels meus fills però sense deixar de treballar en el que a mi m'agrada, de la manera que a mi m'agrada, poquets infants, a casa meva, en el meu projecte: La Petita Tribu. De ben segur que sense el seu suport i la seva confiança aquest somni no hagués estat possible.
El descobrir de la petita infància:
El meu 1er fill , un canvi d’orientació professional,
torno a l’escola Fa 8 anys va néixer el meu primer fill, l'Aniol, i des que ell va entrar a la meva vida vaig aprendre la importància que té la primera infància, i l'atenció que requereix, al portar-lo a la llar d'infants vaig veure la gran tasca que les educadores duien a terme, com em van ajudar com a mare i família en l'educació del nostre petit. Va ser per això que em vaig posar a estudiar el Cicle Formatiu de Grau Superior d'Educació Infantil on vaig aprendre moltíssim. Em vaig enriquir de tot el que llegia i estudiava: la psicologia i les seves corrents va ser un món que em va fascinar, també les línies pedagògiques que existien va ser tot un descobriment per a mi, tot el referent a l'atenció amb les famílies i l'atenció a la diversitat, totes les eines necessàries per a escriure i explicar un conte, totes les matèries les vaig creure tant interessants! També van ser uns grans referents els meus professors i professores molts dels quals em van transmetre la passió per ser mestre/a, i em van ensenyar que un bon professor sempre ha d'estar disposat al canvi, a reciclar-se, en definitiva a aprendre. Molt agraïda sobretot al Joangi, la Montse V, l'Anna R i la Jara. També a totes les companyes i company d'aula, amb els quals vaig viure experiències inoblidables. |
La professionalització de la meva passió
Només acabar el Cicle de Grau Superior d'Educació Infantil, vaig començar a treballar en Llars d'Infants Municipals i concertades, fent tasques de suport i tutoria. El meu pas per les llars m'ha ensenyat molt, des de treballar la diversitat de les famílies amb infants ben menuts, respectar les seves opinions, creences, rituals... I també a treballar amb altres persones que estimen els infants i posen cos i ànima perquè siguin feliços dins la Llar. Encara que l'administració no ho posa gens fàcil, ràtios elevades, infants que ploren, poc personal per a cobrir les necessitats bàsiques i emocionals dels nens i nenes, tot plegat una mica decepcionant... Fet que em fa pensar si realment això és el que els infants necessiten en aquestes edats. Si puc desenvolupar la meva tasca com a educadora/acompanyant o dedicar-me gran part del temps cobrint les necessitats bàsiques dels més menuts. El treball amb l'administració no pensava que seria tant difícil, creia que entendrien millor la feina que hi ha amb els infants tan petits, en definitiva, que volien donar servei de qualitat. Fa dos anyets ha entrat una altra personeta a la meva vida, el meu segon fill, el Jordi, amb ell al costat estic vivint una altra experiència com a mare, que em fa pensar si el que vull en realitat és passar tantes hores fora de casa, amb presses, cotxe amunt i avall, adonant-me que no tinc temps per gaudir dels petits moments que la vida ens ofereix. |
I abans de ser mare i educadora infantil:
Als 17 començo
Ja fa anys vaig començar la meva trajectòria en el món dels infants, fent de cangur/guarderia a 5 nens i nenes de 2 anys, quan jo només tenia 17 anys, en un local del poble, on venien una estoneta al matí i jugàvem plegats, fèiem excursions a la plaça i si calia visitàvem els nens de l'escola.
Musitea, un joc que esdevé extraescolar
Un estiu una bona amiga i jo, vam reunir la canalla del poble de manera voluntària per a fer un espectacle infantil per la Festa Major, el Musitea. Aquest va derivar en una activitat extraescolar que vam portar a molts pobles de la Conca, l'Alt Camp i el Tarragonès. Vaig gaudir com mai fent i aprenent dia rere dia amb els nens i nenes que van passar per Musitea, la il•lusió de les seves cares en sortir dalt de l'escenari, els nervis del dia de l'estrena, les emocions viscudes i els vincles establerts, han deixat una petjada inoblidable dins del meu cor.
Al mateix temps treballava en menjadors escolars com a monitora, parcs de Nadal i Casals d'Estiu. El món del lleure em va ensenyar i m'ensenya tant! Li estic tant agraïda a tots els nens i nenes que van formar part d'una de les èpoques més boniques de la meva trajectòria.
Un estiu una bona amiga i jo, vam reunir la canalla del poble de manera voluntària per a fer un espectacle infantil per la Festa Major, el Musitea. Aquest va derivar en una activitat extraescolar que vam portar a molts pobles de la Conca, l'Alt Camp i el Tarragonès. Vaig gaudir com mai fent i aprenent dia rere dia amb els nens i nenes que van passar per Musitea, la il•lusió de les seves cares en sortir dalt de l'escenari, els nervis del dia de l'estrena, les emocions viscudes i els vincles establerts, han deixat una petjada inoblidable dins del meu cor.
Al mateix temps treballava en menjadors escolars com a monitora, parcs de Nadal i Casals d'Estiu. El món del lleure em va ensenyar i m'ensenya tant! Li estic tant agraïda a tots els nens i nenes que van formar part d'una de les èpoques més boniques de la meva trajectòria.